“El Palacio de la Luna”.
Paul Auster
Una novel·la sobre l'atzar en la vida on l’autor utilitza una prosa fluida que ens atrapa i delecta.
És fascinant la forma en la qual Paul Auster desenvolupa les històries secundàries amb eficiència, i lluny de suposar un entrebanc per al guió principal, enganxen i resulten molt interessants.
Ens convida a visitar la història de tres vides, tres generacions, que es repeteixen en diferents temps i diferents contexts. Tres vides paral·leles amb personatges poc convencionals que esdevenen molt captivadores.
Una història que sembla de diàleg molt ràpid, però que s'atura i aprofundeix en els pensaments i sentiments més íntims.
Aquestes tres històries entrellaçades, a més d’emocionar-nos, ens fan viure en els límits més extrems per arribar a conéixer-se a si mateix.
Totes aquestes històries van acompanyades al rerefons de la Lluna, de tal i com els hi va la vida als personatges els hi fa traurer la seua cara fosca i la seua cara il·luminada. És important aprendre a reconeixer-les i acceptar-les sense judici de valor com fa l’autor en la novel·la.
M’ha agradat conèixer aquest escriptor, la seua imaginació i la manera de descriure els personatges. Auster ens presenta una literatura clara.
És excel.lent