Història del club
0. ACLARIMENTS
Aquesta història del Club d’Amics i Amigues de la UNESCO d’Alcoi, està basada en el llibre “EL CLUB D’AMICS DE LA UNESCO D’ALCOI DEL FRANQUISME A LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1966-1979) ” Editat pel Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAHEA), l’any 2006 i imprés per Gràfiques Marfil, S.L..
L’autor, Pedro Juan Parra Verdú, és doctor en Història per la Universitat d’Alacant i membre del CAHEA.
Per completar el perióde 1979 – 2025 hem utilizat les notes d’una conferència impartida per Pedro Juan Parra Verdú a la Cambra de Comerç d’Alcoi amb motiu del 50 aniversari del Club i l’hem completada amb informació dels arxius del propi Club.
I. ANTECEDENTS
EL COMENÇAMENT DELS CLUBS D’AMICS DE LA UNESCO
Els Clubs d’Amics de la UNESCO iniciaren la seua vida en els darrers anys del franquisme, quan més forta era la constestació social, política i cultural, ja que el règim començava a sofrir la pressió dels obrers, estudiants, institucions culturals i d’una bona part de sectors de l’Esglesia Catòlica, que abans havia estat el seu pilar més ferm. Tanmateix, el sistema, encara que ferit, no estava del tot mort, de manera que clavava les seues últime cuades i actuava quasi sempre amb intensa repressió sense cap mena de contemplacions.
És clar que l’essència o raó de ser dels Clubs de la UNESCO, evidentment els seus objectius principals, a banda de ser culturals i d’aconseguir una major defensa dels Drets Humans per tot el món, mitjançant la difusió de l’educació, la ciència, l’art i la cultura, també erem polítics, ja que allí s’aglutinaren els més importants partits polítics de la clandestinitat: comunistes, socialistes, socialdemòcrates, democratacristians, anarquistes entre d’altres, que feren un front comú d’oposició cultural i política davant d’un règim franquista que començava a caure pero que no acava mai de desapareixer del tot.
A Alcoi, la primera temptativa de fundació del Club d’Amics de l UNESCO es va produir el 8 d’agost de 1966, i va estar protagonitzada per un grup d’escriptors, artistes i intel.lectuals que seguint l’exemple dels Clubs que ja hi havia a Madrid, Barcelona i Alacant pretenien crear-ne un de propi per a la nostra ciutat. Aquest intent, signat per Manuel Rodriguez, metge, Jordi Valor, escriptor, i Ismael Belda, escultor, fou rebutjat pel Govern Civil d’Alacant.
En l’Arxiu Provincial d’Alacant, en la secció dedicada al Club d’Amics de la UNESCO es troben la sol.licitud que conté l’acta de fundació i el text complet dels estatuts. Aquesta instància va ser rebujada pel Governador Civil i, pertant, l’associació no va ser legalitzada.
II. INTRODUCCIÓ
INICI DEL CLUB D’AMIGUES I AMICS DE LA UNESCO D’ALCOI
A l’octubre de 1968 un grup d’alcoians i alcoianes amb ànsia de democràcia van aconseguir, després d’alguns intents infroctuosos iniciats a 1966, fundar una delegació del Club d’Amics de la UNESCO d’Alacant en Alcoi. I va ser l’única manera d’iniciar aquest camí fins que en 1977 es van independitzar. Actualment som el tercer Club d’Amics de la UNESCO més àntic de l’Estat Espanyol darrere de Barcelona i Madrid.
La creació del Club va estar molt ben rebuda per la societat alcoiana. En el Club s'integrarem tot tipus de persones: obrers, sindicalistes, funcionaris, intel.lectuals,... que veien en el Club un espai de llibertat, tolerància i compromís que possibilitava el desenvolupament social, cultural dels seus membres i del poble d'Alcoi.
El Club UNESCO d’Alcoi, és una associació sense ànim de lucre, de carácter no gubernamental, lliure i independent i que de conformitat amb els ideals dels seus fundadors i dels principis i objectius de la UNESCO prepara i realitza totes les seues activitats per ajudar a crear un món més just, solidari i comprensiu.
III. LA LEGALITAT A L’EMPAR DEL CLUB D’ALACANT
D’avant la negativa del Govern Civil d’Alacant de legalitzar el Club D’Amics de la UNESCO d’Alcoi ja que no confiava en les entitats culturals, perque pensava que davall d’aquestes bullia la subversió i la contestació al règimen es paralitza quasi per complet el moviment.
La segona temptativa de fundar el Club UNESCO a Alcoi, es produí al 1968 quan un grup de persones s’adonarem que l’article segón dels estatuts del Club UNESCO d’Alacant deia :” El ámbito territorial de acción para cumplimiento de los fines de este Club estará circunscrito a Alicante y su provincia”. De manera que en no haver-hi disposicions contràries al fet que el Club UNESCO d’Alacant, ja legalizat, poguera tenir unes altres sucursals a la provincia, els alcoians, llavors en una Assablea General Extraordinaria celebrada el 27 d’octubre de 1968, decidiren adherir-se al Club UNESCO d’Alacant.
Així a partir d’aquesta data el Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi comença a funcionar. Orgànicament depén del Club d’Alacant, però el seu funcionament és autonom i així inicia la seua existència.
L’exemple alcoià fou seguit, mesos després, en l’any 1969 per les ciutats d’Elx i Mutxamel. Així existia un Club UNESCO en la ciutat d’Alacant amb tres sucursals: Alcoi, Elx i Mutxamel.
IV. ANYS DE PERSECUCIÓ I ESPERANÇA
La primera seu social del Club va ser un petit local llogat al carrer de la Verge dels Lliris, 5. Segons el LLibre de Registre de socis en l’Arxiu de la UNESCO d’Alcoi, hi havia vint socis que ja estaven donats d’alta en el Club en 1966, és adir, pertanyen al d’Alacant des de la seua fundació. Poc després en 1968 ja eren 104 i per acabar el 1968 eren un total de 170.
Abans d’acabar l’any 1968, i poc després d’inagugurada la seu de carrer Verge dels Lliris començaren les activitats culturals. Vàries conferències com ara “ Alguna consideraciones sobre la muerte de Bartolomé José Gallardo” pronunciada per Antonio Revert Cortés; “Algunas consideraciones sobre los derechos humanos del cientifico y las consideraciones de la humanidad” Per Manuel Rodriguez Martinez. El 2 de desembre “ Los Derechos humanos y el sociologo católico, José Castro”, per al dia 10 de desembre estava prevista la conferència “”Bertrand Russell o la conciencia vigilante” per l’escriptor José Vicente Mateo.
Pel mes de gener de 1969 segons ens explica l’escriptor i periodista Enrique Cerán Tato, a causa de l’estat d’excepció havient estat suspesa tota activitat i clausurades les seus dels Club d’Alacant i Alcoi des de el 25 de gener fins el 25 d’abril.
Al tornar la “normalitat” es formaren grups de treball d’Espeleologia, Cultura Valenciana i Historia. Més endavant es crearen cursets i seminaris sobre Pedagogia, Esperanto, Matemàtiques, Anglés, Francés i Filosofia que estagueren dirigits per Rafael Fuster, Pedro Novella, Eugenio Jordá, Mario Brotons, Josep Lluís Colomer.
Poc després es va crear el grup d’Espeleologia “Ratot” que va suposar un gran dinamisme per al Club.
1969 recital de Raimon, Pi de la Serra i Ovidi Montllor al Teatre Circ.
El diumenge, 19 d’octubre i a les 11 del matí el Teatre Circ d’Alcoi, estava ple de gom a gom, el Club organitza, amb una bona dosi de dificultats i entrebancs un recital de cançó catalana protagonitazada pels cantants Raimon, Ovidi Montllor i Pi de la Serra, la qual, a banda dels obstacles gubernatius ( censura de les lletres, prohibició de cantar en valencià, .... ) va ser una activitat que resultà un èxit de públic i un dels primers actes d’afirmació valencianista en la història més recent de la ciutat d’Alcoi.
El presentador, el metge Manuel Rodriguez es va referir al fet de que èrem un poble al qual no deixaven cantar en la seua llengua pròpia. El recital es convertir en un acte de reafirmació valencianista. Ovidi va cantar “ la fera ferotge”, Raimon “ la nit” encara que no estava autoritzada
Seguint de nou la programació de l’any 1969 deixar constancia que es van produir moltes activitats i cal destacar un curset de llengua valenciana. Un altre curs sobre “El arte y la Història” etc. Conferències sobre “La OIT i el món laboral” El Pare Anselmo Martí parala de “Teíllard de Chardin”. Ismael Belda una exposició de quadres i escultures en la que destacaven tres bustos de Valle-Inclán, Antonio Machado i Miguel Hernández. Una altra d’ Antoni Miró, etc
El dia 7 de novembre es va traslladar la seu del Club a un local més grand al carrer Santa Rita ja que calia donar cabuda a més afiliació i moltes més activitats.
V. ELS PRIMER ANYS SETANTA
El Club els primers anys de la decada dels setanta es va dedicar a organitzar tota mena d’activitats: conferències, exposicions, audicions musicals, debats, etc. La efervescència era molt gran i el nombre de socis creixia a un ritme desmesurat, al final dels anys setanta eren vora de 700 persones.
Cal destacar al 1971 les conferències sobre “l´any Internacional de la lluita contra el Racisme i la Discriminació”, “ necesitat d’un teatre popular”, “la vida de Friedrich Engels” “La figura humana de Cristo”,etc. Totes elles es feien a la Casa de la Cultura ja que el local del Club quedava xicotet. Una gran exposició en la discoteca El Buho d’Alcoi “Picasso 90 anys” En ella van participar artistes com Alejandro, Saura, Antoni Miró, Aracil Ruescas, Candela Vicedo, Ramón Castañer, Mila Santonja, Ismael Belda, Llorens Ferri, ,...
L’Autoritat Governativa prohibia directament algunes activitats com l’homenatge poètic sobre Pablo Neruda, “La problemàtica de la creació artística” de l’escriptor André Sorell,... o no lliurava el permís el dia demanat.
A banda de tots aquests entrebancs el Club mai no es manifestava derrotat en els propòsit d’una millor difusió d’una cultura més plural i de defensa dels Drets Humans.
Al 1972 es va declarar per la UNESCO l’Any Internacional del Llibre i el Club d’Alcoi el commemorà amb un gran nombre de conferències sobre temes de defensa de la llengua i cultura valenciana, que estaven propu perseguides i reprimides pel règim franquista. Emèrit Bono parlà sobre “El model interpretatiu de l’Economía Valenciana: Monocultiu i Creixement”, Alfons Cucó presenta el seu llibre “El Valencià Polític”, Rodolf Sirera disertà sobre “Quatre notes per a un Teatre Valencià” i dins, d’aquest cicle per recuperar la llengua, la història i la cultura valenciana, Joan Francesc Mira parlà sobre “Panoràmica Històrica del País Valencià”. A més a més hi hagué dos recitals de cançons en valencià d' Ovidi Monllor al mes de maig i Raimon al setembre.
L’any 1973 continuaren les conferències, cursets sobre espelelogia, projeccions de pel.licules( “Nazarín”, “Tiburoneros” de Buñuel, “Calle Mayor”, “La Muerte de un Ciclista” i “El último Dia de la Guerra” de Barden) exposicions de pintura (Antoni Miró). , recitals de poesia, etc. Cal destacar l’audició de cançons i poenes de Miguel Hernández. Per part de les autoritats governatives també hagué prohibicions. Així la conferència “Medios de Comunicación en España” de Félix Santos, director de “Cuadernos para el Dialogo” va ser suspesa, també una altra sobre “Copernico” del capellà Antoni Romanyac.
El dia 3 de novembre de 1973 es va inaugurar en l’avinguda José Antonio Primo de Rivera, la nova seu del Club.
VI ELS DARRELS ANYS DEL FRANQUISME: PERSECUCIÓ I PORTES PRECINTADES (1974-1975-1976-1977)
A mesura que avançavem en els anys setanta, mentre el règim franquista augmentava la seua descomposició, les entitats ciutadadanes redoblaven els seus esforços tant de protesta com de lluita, que des de l’Administració eren contestades amb una forta repressió.En aquest sentit, a la fí d’abril de 1974 el Club va patir una nova clausura i suspensió de les seues activitats, que aquesta volta es va prolongar més de dos anys, fins al gener de 1977, en que es va produir la conferència de l’Alcalde Rafael Terol Aznar, el qual parlà sobre autonomía.
Pero quan ja semblava que aquesta conferència normalitzava la situació i es convocà una Assemblea General per a posar en funcionament l’entitat, es prohibí la reunió que, a més a més, va anar acompanyada d’una multa i clausura dels locals, ara per sis mesos.
Per fí , mort Franco i amb la democràcia instaurada, el 4 de juliol de 1977, el Govern Civil d’Alacant autoritza l’obertura del Club i la seua pròxima legalització amb total independència de la UNESCO d’Alacant, de la qual fins alehores havia estat sucursal.” La UNESCO d’Alcoi va ser inscrita en el Registre d’Associcions amb el número 499”.
En referir-se a les activitats més destacades de l`any 75 ,76, 77 i 78 cal dir que van ser de caire polític i de treball per la democràcia . Esmentarem la presentació dels partits, de les taules rodones de debate sobre els temes de l’autonomía, de la participació, de les associacions de veïns, etc Persones com Pilar Bravo: “Funcionamiento del Congreso de Diputados”, Jose Vicente Mateo: “La nueva Constitución Española”, Asunción Cruañes: “la función de la UNESCO en la Pre-Democracia”, Francisco Letamendia “La situación actual de Euzkadi”, Lluís Maria Xirinachs ”No violenència i acció política”
Les principals activitats culturals van ser: Recital poètic com homenatge a Vicente Aleixandre, on van intervindre José Cuenca, Frances Bernacer, Joan Valls, Antonio Revert,etc. . Exposició de fotografia d’autors alcoians : Crespo Colomer, Josep Llorens, Antoni Pérez, Rafael Valor,etc.
VII . ANYS DE TRANSICIÓ
Per fí , mort Franco i amb la democràcia instaurada, el 4 de juliol de 1977, el Govern Civil d’Alacant autoritza l’obertura del Club i la pròxima legalització amb una total independència de la UNESCO d’Alacant, de la qual, fins aleshores havia estat sucursal.” Així, la UNESCO d’Alcoi va ser inscrita en el Registre d’Associcions amb el número 499”.
Les activitats culturals principals de l’any 1977 van ser: un recital poètic com homenatge a Vicente Aleixandre, on van intervenir José Cuenca, Francesc Bernàcer, Joan Valls, Antonio Revert, entre d'altres ; i una exposició de fotografia d’autors alcoians entre els quals figuraven Crespo Colomer, Josep Llorens, Antoni Pérez, Rafael Valor i alguns més.
Les activitats de caire polític i social i de recuperació de la democracia van se nombroses. Entre aquestes, esmentarem la presentació dels partits, taules rodones de debat sobre temes relaccionats amb l' autonomía, la participació o les associacions de veïns. Hi van participar persones com ara Pilar Bravo amb “Funcionamiento del Congreso de Diputados”; Jose Vicente Mateo amb “la nueva Constitución Española”; Asunción Cruañes amb “la función de la UNESCO en la Pre-Democracia”.
Altres noms que hi van explicar el seu pensament van ser: Josep Fuster i Ricard Bañó amb “L’Autonomia al País Valencià” o Rafael Jordà amb “Alternatives a la unitat sindical”
A banda de les activitats culturals i socials, cal dir que el Club, en 1977 va entrar en un periode de crisi. Després de tants anys de lluita, d’oposició, de treball per la defensa d’una cultura oberta, democràtica i plural, La UNESCO trobava que gran part dels afiliats , amb una transició política de la dictadura a la democracia ja en marxa, abandonaven el Club i marxaven a partits polítics, sindicatsi associacions de veïns. S'hi van produir una gran quantitat de baixes.
De totes les activitats, la que més repercussió ciutadana va tenir va ser la Setmana Cultural en Homenatge a Miguel Hernández, la qual desenvoluparem al capíto següent.
VIII. 1978, HOMENATGE DEL POBLE D’ALCOI A MIGUEL HERNÁNDEZ
La transició politica i els moviments socials van fer que els Clubs d’Alacant, Elx i Mutxamel deixaren de tenir protagonisme, la qual cosa va fer que es veren abocats a la desaparició.
El Club UNESCO d’Alcoi també va viure aquesta situació: ja no era l'únic que feia activitats culturals, socials i educatives; ara havia competir amb La Casa de Cultura i amb l’Obra social de la CAM. Calia trobar uns nous eixos de treball.
Fent-ne una síntesi dels actes, hi van haver conferències com ara “La construcció de la ciutat com a memòria col.lectiva”, ¿Qué es el eurocomunismo?,o un debat sobre la joventud. Pel que fa a la música, s'hi van fer audicions de Verdi i de La sinfonía del nou món. també hi va haver un curs sobre el “Front Polisari”.
Homenatge a Miguel Hernández,
De totes les activitats, la de més repercussió ciutadana va ser la Setmana Cultural en Homenatge a Miguel Hernández. La idea va partir del Club i,prompte, s'hi afegiren partits polítics, sindicats, entitats culturals , associacions de veïns... Va resultar tot un èxit, i va contribuir a la recuperació de la figura del poeta oriolà, que havia estat prou temps marginada.
Entre altres, cal també assenyalar una exposició de gravats; un recital dels poetes alcoians Francesc Bernàcer, Joan Valls, Antonio Revert i altres i, una audició músical del seus poemes; una projecció de la pel.lícula de Buñuel “Los olvidados” i una xarrada-col.loqui sobre la seua vida de l’escriptor Enrique Cerdan Tato ;
El dia clau de l'homenatge va ser l’l 1 d’ abril amb la instal.lació d’un bust del poeta de l' escultor Ismael Belda en la Glorieta. En aquest acte van participar centenars de persones i nombrosses entitas.
IX . HOMENATGE A JUAN/JOAN GIL-ALBERT, 1979
A l’any 1979 van haver eleccions generals i municipals i la democràcia política, social i cultural avançava amb molts entrebancs , però decididament.
Pel que fa al Club, una assemblea general va triar una nova junta directiva que responia a la nova situació social. El Club tenia uns tres-cents socis i el 50% eren d’una edat mitjana de 23 anys, una massa social molt jove, que va formar grups de treball per rellançar la dinàmica del Club: arqueologia, història, espeleologia, muntanysme, cinema, fotografia, minusvàlids, música, jocs creatius,... Unes iniciatives que volien aplegar a tot el poble en general i no tant a unes minories, sempre tenim com a eixos fonamental les activitats de la UNESCO i la defensa dels Drets Humans.
La defensa contra la dictadura ja es considerava pasada, i és per això, l’homenatge a Miguel Hernández de l’any anterior i el que es va dedicar a GIL-ALBERT van ser considerats com la reivindicació de la na cultura popular i dels represaliats.
Juan/Joan GIL-ALBERT, a més, era viu, representava a les persones exiliades i oblidades i era un geni de la literatura. Francecs Bernàcer, Rafael Coloma, Jordi Valor, Camilo Bito i, per part del Club, Josep Torró, Ricard Bañó, Manuel Rodriguez van formar la comissió que impulsà l’homenatge.
El dia 27 de Juny un centenar de persones, entre les quals hi havia l’alcalde, representants dels partits i sidicats i el president del Club, van rebre, als locals del Club, el Poeta. Josep Torró, amic personal seu, va parlar de la seua trajectoria com a persona; Rafael Mengual parla d’ell com a poeta i de la seua presència a Alcoi durant la guerra i com a ajudant en l’hospital sueco-noruego; Lluís Mataix, Juli Mira i Mari Carmen Canalejas, representants del grup teatral la Cassola, van recitar poemes de Gil-Albert i ell mateix va recitar tres dels seus poemes. L’acte va acabar fent-li entrega d’un bust modelat per Ismael Belda i una composició musical titulada “ Homenatge a Gil-Albert en mi menor.
Gràcies a la iniciativa del Club la seua figura va ser rellançada i al 1983, l’Ajuntament li posa el seu nom a una avinguda molt important de la ciutat i li lliura la Medalla d’Or d’Alcoi; la Caixa d’Estalvis publica el seu llibre “Breviarum vitae” i, finalment, la Diputació d’Alacant a la seua entitat cultural li posa el nom de “Institut d’Estudis Alacantins de Cultura Juan Gil-Albert”.
X. LA DÈCADA DEL VUITANTA
En la dècada dels vuitanta ja no tinguérem problemes de persecució política, però prou gent que havia estat impulsant el Club des dels inicis va continuar abandonant la institució per dedicar-se a tasques polítiques o sindicals, i aquesta realitat va plantejar una certa crisi en el funcionamnet.
No obstant això, el Club va saber nodrir-se de gent jove procedent dels moviments social, educatius i culturals que , com no teniem un altre lloc per reuni-se, aprofitaven els locals del Club per fer activitats.
En aquests anys ( 1981) podem destacar la gran conferència que el critic d’art Santiago Amón va pronunciar en el Club sobre “El Guernica” de Picasso. Més endavant, en abril de 1988, s'hi va organitzar una exposició homenatge a Pablo Picasso amb obres del pintor Tomás Martinez. En 1989 José Caballero, president del Club, va ser elegit president de la Confederació Nacional de Clubs d’Amics de la UNESCO d’Espanya.
XI. DÈCADA DELS 90 al 2.000
Als anys noranta i amb altres preucupacions ( treball, vehicle, turisme,...) les persones oblidaven la cultura i la vida associativa, i el Club va entrar en un procés de poca activitat que conduïa quasi a la seua desaparició.
L’any 1996, el president Josep Lluís Caballero, convocà una assemblea amb un únic punt “La disolució del Club UNESCO d’Alcoi”. Fou desestimada.
Un grup de socis de l’entitat es van fer càrrec del Club. Josep Fuster, José Ribelles i Sergi Rodriguez, entre altres, pensaven que els objectius del Club; es a dir , la difusió de la nostra cultura, l’educació, la ciència i la defensa dels drets de les persones, eren massa importants per deixar-los de banda.
Plantejaren l’adequació i la remodelació dels locals de l’avinguda de l’Alameda per poder encabir noves possibilitats en els seus espais i oferir-les als ciutadans d’Alcoi amb inquietuts culturals. Per altra banda, organitzaren activitats per a recuperar la utilitat i donar-li un nou iimpúls al Club. Així podem fer-ne una breu cronologia:
1996 Eixe any es van legalitzar els estatuts de l’entitat en valencià i la llengua d’expressió i comunicació des d' aleshores ha estat el valencià. Una exposició de Antoni Miró i d' Isabel Clara Simó van encetar unes noves activitats que incidien sobre la importància de la cultura local. Eliseu Climent , president d’Acció Cultural del País Valencià, hi va fer una conferència “ La qüestió nacional als País Valencià”.
1997 Continuaren organitzant-se cursos de valencià, conferències (“ Les comarques centrals a debat”), jornades ( “Any Europeu contra el racisme i la intolerància”), homenatges ( “Enric Valor i Federico Garcia Lorca) , activitats per a commemorar “l’Any Fuster”, exposicions (fotografies de Sebastian Salgado), col.loquis, debats plurals sobre temes d’ecologia, d’educació, cientifics, etc; és a dir, ja no sols de caire social, reivindicatiu o politic.
1998 Es va signar un conveni amb La Casa de Cultura d’Alcoi per a la programació d’activitats conjuntes, es va produir una participació activa en la creació del Consell Municipal de Cultura, es va fer la presentació d’un projecte Museístic industrial de la ciutat d’Alcoi i la publicació del llibre “ El Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi” editat pel CAHEA ( Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics).
XII- LA DÈCADA DE 2000-2010
Superada la gran crisi d’existència, el Club es va reafirmar en la més ferma voluntad de defensar una societat lliure i democràtica amb l’objectiu de treballar en defensa de la llengua pròpia i obrir-se a totes les ideologies que lluitaren en favor d’una societat més igualitaria, justa i afavoridora dels drets humans.
Aquesta recuperació va vindre donada pel canvi d’estrategia, ja que ara serien les activitats culturals, educatives, científiques i arrelades al País Valencà i a la llengua les que marcarien el seu devenir, i no tant les de caire polític com en les decades anteriors. També la recuperació va vindre pel canvi de local de l’avinguda de l’Alameda al carrer el Cid, un local més menut , millor dotat i d’una capacitat per a reunir-se cinquanta o seixanta persones.
Les activitas fins a l’any 2005 van ser nombroses i cal destacar les exposicions “Pintors per la vida” del cole.lectiu “Salvem l’Aqüifer del Molinar”; Reflexions sobre l’espai en l’art, Eduart Corbi; Estudio, de Rosa Ripoll; Pinturas, de Luisa Fuster, etc; les conferències Origen de la industrialització a Alcoi”; ensenyança tècnica a Alcoi; Patrimoni industrial, Maquetes de telers i Projecte d’un Museu de la industria necessari a Alcoi”.
L’any 2007, una nova Junta Directiva va impulsar noves línies d’actuació, i això va fer el Club agafara una nova dinàmica que va consistir en realitzar cicles sobre un tema i fer diverses activitats sobre aquest: Darwin i el Desenvolupament de les Espècies, la Societat i la Crisi Econòmica, Educació per a la ciutadania. I també en la realització d’activitats periòdiques que es farien al llarg de l'any, i així es com va nàixer, al 2007, Cinema i Drets Humans, el qual, a hores d’ara, va per la 18a edició. També cal destacar l’actuació del Club com a impulsor de la creació d’Escoles Asociades a la UNESCO on , ara mateix, hi ha 3 centres adherits. i la projecció de pel-licules dins d’un cicle com ara Cinema i Literatura, Cinema i Ciència ficció, Cinema i Persones amb Diversitat Funcional”, Etc
XIII. DEL 2010 AL DIA D’AVUI
Des del nou local del carrer el Cid, el Club s’ha adaptat als nous temps marcats pel ritme del món que ens envolta. Així s’ha convertit en “forum de debat públic”, obert totalment a la ciutadania alcoiana que mitjançant debats, taules redones i conferències pot informar-se i analitzar els temes que ens angoixen en el món actual: Canvi climàtic, violència masclista, pobressa, desdonaments, atur, educació en valors, estima pels avanços científics,atur, etc. Així mateix continua deixant els seus local a grups, entitats, col.lectius que no entenen: Fonèvol, jazz el mussol, amics de Joan Valls, grup ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció, col.lectiu de dones, associacons de veïns L’Eixample-Benisaidó, etc, etc.
La forma que ha trobat per a incidir i desenvolupar els objectius que com a Club UNESCO té és diversa i podem assenyalar per una banda la col.laboració amb altres col.lectius: Creu Rotja, Ecologistes, Grup antidesdonament, Grup de dones. Per altre costat ha creat grups de treball que es reunixen periòdicament per tractar els seus temes particulars com ara el Grup Café filosòfic làic, Grup de Lectura, Grup de Poesia, col.lectiu de música.
Per que fa a les activitats concretes podem dir que abanda de les exposicions, conferències, encontres, jornades,.... s´han creat quatre cicles d’activitats periòdiques que es desenvolupen cada any: “Cinema i Drets Humans” que ve funcionant des de l’any 2011 i que al 2025 faran la 18 ª trobada; “Café Filosòfic Làic” que es va fundar a l’any 2015; el “grup de lectura” que va iniciar la seua existència a l’any 2021; el cicle de “Ciència Próxima” que es va crear al 2021; “La Petita Cinemàteca” que està funcionant des de l’any 2017.
Per últim senyalar que l’any 2018 el Club Amics i Amigues de la UNESCO d’ Alcoi va fer el 50 aniversari de la seua creació 1968-2018. Per tal motiu es van fer diverses activitats: Edició d’un catàleg “Mostra d’Art Social”, un concurs de fotografia d’àmbit estatal sobre el drets humans al qual van participar uns 120 persones amb una posterior exposició de les obres presentades, una conferència impartida pel Doctor en Història Pedro Juan Parra Verdú autor del llibre “El CLUB D’AMICS DE LA UNESCO D’ALCOI” a la qual van assistir-hi els membres vius de la seua creació com José Ribelles Bonifacio, i els companys del Club UNESCO D’ALACANT Maria Teresa Molares i Francesc Moreno Saez, també assitiren representant de la FACACU (Federació Catalana de Clubs UNESCO ) de la qual el nostre Club és soci. Per últim van celebrar un menjar amb 200 persones.
Per finalitzar aquesta breu història cal dir que el Club UNESCO d’Alcoi és un patrimoni cultural que cal conservar i que no podem permetre el luxe de deixar morir, perquè sens dubte és un bé d’utilitat pública que encara pot contribuir a fer ciutadans i ciutadanes amb un esperit més crític, obert i tolerant, tant necessari perquè funcione un autèntic sistema democràtic de llibertats i de solidaritat.
Al 2019 l’Ajuntament d’Alcoi va reconeixer la seua actuació i ens va otorgar el PREMI 9 D’OCTUBRE A LA SEUA TRAJECTÒRIA.
Acta de constitución “CLUB DE AMIGOS de la U.N.E.S.C.O. DE ALCOY (1976)
Acta de la reunión constituyente de la Asociación Club de Amigos de la U.N.E.S.C.O. de Alcoy, convocada por Alberto Mestre Moltó, Celedonio Aparisi Aracíl y Luís Torró Santonja, y celebrada el dia 9 de Octubre de 1976, con los asistentes al margen expresados.
Es abierta la sesión siendo las 19 horas del dia arriba indicado, después de guardar un minuto de silencio.
Con esta fecha se dice por este Gobierno Civil al Sr.Presidente de la Asociación “Club de Amigos de la UNESCO” de la localidad de Alcoy, de esta provincia, lo que sigue:
"Vista el acta que, en cumplimiento de lo dispuesto en los números 1 y 3 del Artículo 3º de la vigente Ley de Asociaciones de 24 de diciembre de 1964, ha sido presentada a mi autoridad, en la que se manifiesta el propósito de constitución en la localidad de Alcoy de una asociación con la denominación “CLUB DE AMIGOS DE LA UNESCO” y considerando que dicho documento ha sido acompañado de los estatutos por los que pretende gobernarse, en su caso, la expresada asociación.
Como primer punto del orden del día son leídos a los asistentes los objetivos de esta asociación, que son los siguientes:
- Dar a conocer lo más ampliamente posible y contribuir a apoyar la consecución de los ideales y tareas que la U.N.E.S.C.O. desarrolla mediante la Educación, la Ciencia y la Cultura, en favor de la paz, la seguridad y el bienestar social.
- Estimular las colaboraciones a los fines de la organización, promoviendo el interés general por el conocimiento de sus principios, propósitos y realidades, con actividades conducientes a este fín:
- Dando a conocer y difundiendo sus publicaciones mediante la propaganda necesaria.
- Organizando conferencias, cursillos, seminarios, reuniones, proyecciones, exposiciones, festivales, viajes, con el apoyo de todo medio de información y difusión, colaborando para ello con otros organismos cuando lo requiera el caso.
A continuación son leidos los Estatutos eleborados para la constitución de la sociedad y cuyo domicilio será, Avda. de José Antonio nº 15, bajo, en Alcoy.
Que en texto de los estatutos se da cumplimiento a las disposiciones de la vigente Ley Especial, principalmente en lo que a los extremos del Art. 3.2 se refiere.
Que en el expediente instruido aparecen cumplidos los requisitos legales exigibles.
Que el patrimonio de la asociación no excede del millón de pesetas, el presupuesto anual es inferior a las cien mil y la actividad social no rebasará el límite provincial.
Con esta fecha he resuelto declarar que los fines determinados en los estatutos de la Asociació “CLUB DE AMIGOS DE LA U.N.E.S.C.O.” son lícitos, procediéndose, en consecuencia, a la inscripción reglamentaria en el Registro Provincial de Asociaciones y diligencia de estatutos, dando cuenta, al propio tiempo, al Registro Nacional a los efectos procedentes.
Tanto los objetivos de la Asociación como los Estatutos por los que deberá regirse, son aprobados por todos los asistentes, por lo que se pasa a la formación del Comité Ejecutivo, que será provisional hasta la convocatoria de la primera Asamblea General, quedando como sigue:
- Presidente
- Manuel Rodríguez Martinez . Médico Domiciliado en Cid nº 26, Alcoy
- Vice-Presidente
- Alberto Mestre Moltó. Profesor. Domiciliado en Sta Rita 15, Alcoy
- Secretario General
- Celedonio Aparisi Aracil. Técnico. Domiciliado en Entenza nº 23, Alcoy
- Secretario Gral. Adjunto
- José Martínez Palao. Pintor. Domiciliado en Maestro Espí 25, Alcoy
- Secretario de Propaganda
- Luís Torró Santonja. Pintor. Domiciliado en J. Antonio Elola 4, Alcoy
- Secretario Prog. Adjunto
- Salvador Dasí Monzó. Industrial. Domiciliado en J. Antonio Elola 2, Alcoy
- Tesorero
- José Ribelles Bonifacio. Industrial. Domiciliado en Jacinto Ruíz 9 Alcoy
- Bibliotecario
- J. Antonio Jordá Tomás, Sacerdote. Domiciliado en Horno del Vidrio, 10 Alcoy
- Vocal 1º
- Julio Berenguer Barceló. Médico. Domiciliado en S. Nicolás, 55 Alcoy
- Vocal 2º
- Jorge Grau Soler. Médico. Domiciliado en generalisimo, 5 Alcoy
- Vocal 3º
- Emilia Jornet Soler Lcda. Fil.
- Vocal 4º
- Manuel Pérez Jordá. Maestro. Domiciliado en Músico Serrano, 3 Alcoy
- Vocal 5º
- Blás Sanoguera Alós. Comercio. Domiciliado en Gral. Mola 81, Alcoy
- Vocal 6º
- Lorenzo Rubio Orsí. Locutor. Domiciliado en Fontilles, 2 Alcoy
No habiendo más asuntos que tratar, se levanta la sesión siendo las 21 horas del dia 9 de Octubre de 1976, firmando la presente acta todos los asistentes, como prueba de conformidad.
Constitución de la Asociación
“Club Amigos de la UNESCO” de Alcoy.
Lo que tengo el honor de cominicar a V.I. por si tiene a bien disponer la oportuna anotación en el Registro Nacional de Asociaciones, significándole que en esta provincia ha sido registrada al número 449 de la Sección Primera.
Dios guarde a V.I. muchos años.
Alicante, 24 de noviembre de 1977.
EL GOBERNADOR CIVIL.
Ilmo. Sr. Director General de Política Interior.- Ministerio del Interior MADRID.-