CLUB DE LECTURA " LA MALA COSTUMBRE"

La mala costumbre de Alana S. Portero ens explica el procés de creixement d’una xiqueta que no  es reconeix en el seu cos, ni en la rutina d’una família de clase obrera sense temps per dialogar, ni en general, en el moment històric i món que habita. 
 
L’autora situa primerament la protagonista en San Blas, un barri obrer de la capital, als anys 80. Descriu, per tant, els desgavells provocats per la droga en un barri perifèric sense quasi oportunitats per sobreviure. La mirada d’aquella realitat per part de la menuda va conformant la seua dicotomia personal, enclaustrada com està en un cos que no reconeix com a propi. En aquest context ja apareix el personatge de Margarita, qui transita entre la por del veïns per allò diferent, fins la tendresa. 
 
Al llarg de la novel·la, Portero utilitza tot un seguit de recursos que n’augmenten la comprensió i l’empatia. Un d’ells és l’ús de la primera persona, fet que ens capfica de cop en el món interior de la menuda mentre va creixent i desenvolupant-se en un món que no l’abraça. Aquest recurs, a més a més, li permet que entenguem millor eixa identitat dissociada que viu la xiqueta i que balla entre el món que li ha sigut negat i la invenció d’una altra vida per suportar-ho. 
 
Tot i les calamitats que envolten el moment històric que li ha tocat viure, les relacions humanes que es generen són la base de l’amor i la supervivència. Al barri, la gent s’ajuda i s’acompanya en les seus desgràcies. Aixi mateix, arribada l’adolescència, la jove també trobarà una xarxa de persones que l’acolliran i la respectaran en la seua essència. «Las Moiras», un grup de dones que  habiten la nit madrilenya dels 90, seran el referent amable en la seua recerca de la pròpia identitat.   Alana S Portero debuta en la ficció amb aquesta colpidora novel·la que ens apropa ferotgement a la comprensió de la diversitat de les persones i a l’empatia. En el transcurs de la lectura, apareix un moment d’impàs on tot es torna fosc i ple d’angúnia. La tornada a la realitat de la jove, tot negant la identitat que l´habita, omple la lectura de neguit i tristesa. Malgrat que la vida continua, el patiment de la jove travessa les pàgines del llibre i pren l’alè de qui llig. L’autora ha sabut equilibrar al llarg de la novel·la els moments punyents amb els d’alliberament de la tensió, tot fent ús de diàlegs, pensaments i descripcions que aviven l’experència lectora. 
 
La bonica relació de cura de la protagonista amb Margarita, la seua veïna, en els seus darrers moments de vida, atorguen una mirada preciosa i esfereïdora a la novel·la, tot constituint l’espenta desitjada per nàixer com a dona de nou.