La novel.la “La passejadora de gossos” de Francesc Bodí fou premi de narrativa de la Ciutat de València al 2015. Aquesta és una història de persones bones que es troben i es cuiden. Un relat que ens ha dut de passeig, com a lectores, gràcies al seu estil àgil i directe. L’argument, de vegades simpàtic i d’altres tendre, parla de comunicació, d’amor i desamor, de la situació precària dels sistemes educatiu i financer, de solitud, de senectud, de malaltia física i psíquica i, sobretot, de la vida. Manela, la protagonista, estudia Filosofia a la Universitat de València i passeja gossos durant el seu temps lliure per guanyar diners. Viu des de fa dos anys amb Ferran, un filòleg metòdic que treballa de corrector. L’autor entrellaça en l’escrit la vida sentimental de tots dos, amb les vides dels amos dels gossos que passeja. Admirable és la manera com l’escriptor s’endinsa en el gènere de Manela i mira el món a través dels seus ulls. Descriu una dona valenta preocupada pels problemes que l’envolten, adobant-ho tot amb referents filosòfics, psicològics i lingüístics que fan de la lectura tota un enriquiment personal. Comptat i debatut, el més destacable d’aquesta novel.la és el fet de parlar de quotidianitat. D’allò conegut, viscut o sobreviscut que conviu amb nosaltres en la societat actual