La vida al davant, de Roman Gary
Roman Gary escriu aquesta novel.la el 1975 i fa un retrat del marc social de la França d’aquell moment.
Els personatges triats viuen a un dels barris marginals dels afores de París i són majoritàriament marroquins, senegalesos, algerians, camerunesos, etc. Aquí cadascú es busca la vida com pot, tot esdevenint els oficis del món de la prostitució els més sol.licitats per aquesta gent. Trobem, per tant, putes, travestis, xulos, ionquis i proxenetes. De fet, Rosa, la dona jueva d’origen polonès supervivent d’Auschwitz, va exercir la prostitució quan era més jove. Ara, aquesta senyora acull en una mena de pis d’acollida i cuida per una quantitat de diners, els fills de les prostitutes que no en poden fer-se càrrec a causa de la seua feina. Momo serà un d’eixos fill de puta però, a més a més, amb l’afegit de ser orfe de mare i de tindre un progenitor de vida fosca que en algun moment apareix al llibre i ens aboca encara més misèria sobre el xiquet.
La relació d’estima de Momo i Rosa sosté el relat i el fa surar d’entre tanta penúria. Els fills de les prostitutes entren i ixen de la casa de Rosa, excepte Momo, el xiquet àrab, que es mantindrà fidel a la vella per supervivència i per amor quan la malaltia l’atansa. Tot dos tenen poques coses en comú però tot i així, creen un fort vincle que els fa d’aixopluc. Rosa se sent salvada de la soletat d’un hospital i Momo, d’un futur sense rumb. Els dos irradien llum a la història i l’omplen d’esperança: la vida té sentit quan s’estima un altre ésser humà.
El xiquet, malgrat tindre tota la vida al davant, no pot escapolir-se de tot un seguit de situacions punyents que conformen la seua existència. I és des d’aquesta tendra visió infantil, des d’on se li dona agilitat al text i versemblança a la novel.la. Aquest recurs narratiu, hàbilment usat per l’autor, està atapeït tant de candidesa i ingenuïtat, com de sinceritat i realitat davant la vida que allà es desenvolupa. Per tant, aquesta és una novel.la plena de sensibilitat que destaca la humanitat de les persones que habiten el barri.
Gary confereix a Momo una manera de parlar ataquinada de vulgarismes i errades per fer més verídic el relat del menut i representar el llenguatge del carrer. La narració està farcida de tocs d’humor per fer més suportable temes com l’eutanàsia, la immigració, la solitud o la desprotecció.
En definitiva, una novel.la de supervivents en un primer món curull d’injustícia social o també, un antídot contra la xenofòbia.