“Los años de peregrinación del chico sin color”
Haruki Murakami
Ressenya
Aquesta novel.la tracta sobre l'estat emocional que va provocar en el protagonista el fet que el seus amics li donaren l'esquena. Del dolor, de la soletat, un colp dur que coneixen aquells que són apartats o abandonats pels que es suposa que t’estimen.
L'ésser humà, porta inscrit en el seu ADN la necessitat de pertànyer a una tribu .Murakami ens descriu aquests sentiments amb destresa i senzillesa, les ferides que deixa en l'ésser humà, sobretot en l'adolescència, quan de la nit al dia t'aparten del teu grup social.
En aquesta lectura, s’inclou el recolliment del protagonista en soledat, reflexionant sobre la seua etapa d'abandonament.
D’escriptura molt amena, en aquesta novel.la podem vore el valor de la comunicació com una eina per a l’autoconeixement i la realitat que ens envolta. També la confiança i el valor en la vida per a buscar les coses que ens faran sentir bé amb nosaltres.
Murakami usa un registre desinhibit i de fàcil accés per parlar de qüestions com ara, la importància del grup en l’adolescència, l’autoestima i l’autoconcepte per alliberar-se de pors reals o imaginades i el coneixement personal com a primer pas per apropar-se als altres i acabar amb la soledat imposada. En definitiva, Tsukuru al llibre fa un viatge cap a la maduresa.
L'autor d’aquesta novel·la es coneixidor de la barreja de sentiments que tenim les persones i, ens els trallada sense cap pudor amb una senzilla i maestria propia de tot bon escriptor.
Murakami es mostra com un gran observador de l’ànima humana amb una extraordinaria senzillesa, sense obviar detalls íntims i molt reals de la condició humana.
Un text amb un seguit d’expresions filosòfiques i amb un llenguatge molt enriquidor.
Qui som, el que veiem en l'espill, o el que els altres veuen en nosaltres?
Qui és el guanyador, el que té més diners o el que ha aconseguit el que volia?
Com ens condiciona la por a perdre la seguretat que et dóna l'entorn?
De tot açò ens parla aquest llibre.
Un llibre amb banda sonora de Litz, “Años de peregrinación”