NADA de Carmen Laforet “Nada” és la primera novel.la de Carmen Laforet que sorprèn per la qualitat literària, tot sabent que l’autora només comptava amb 23 anys quan la va escriure. Es tracta d’una obra existencialista que reflecteix la pobresa que es va viure durant la postguerra espanyola. Laforet ens mostra una història aclaparadora des de la mirada d’Andrea, una jove plena d’il.lusions que arriba a Barcelona per iniciar estudis universitaris. Tanmateix, la ciutat en aquests primers anys del franquisme no és cap lloc idíl·lic on iniciar res. De fet, la novel.la reflecteix amb un gran desassossec, la lenta desaparició de la xicoteta burgesia després de la guerra civil espanyola Andrea, a la casa familiar del carrer Aribau, conviu amb l’oncle Juan, un home frustrat i totalment superat per la situació, el seu fill i la seua dona Glòria, l’autoritària tia Angustias, l’àvia, Antònia la criada i l’oncle Roman. Aquest últim sembla ser qui manipula les emocions de tots els que a allí amb penes i treballs conviuen, i qui provoca situacions veritablement conflictives i esfereïdores. La seua actuació representa la deshumanització que suposa viure, o ben dit, sobreviure a una època de postguerra. Per tota aquesta realitat expressada i per l’esgarrifor transmesa a través de la seua escriptura, “Nada” és una de les obres literàries més importants de l’Espanya del segle XX