Quebrada, de Mariana Travacio, LAS AFUERAS editorial
“Quebrada” que en castellà vol dir un pas estret entre muntanyes, en aquest llibre té una significació més ampla i fa referència entre moltes d’altres coses: a l’esquerda que s’obre entre Lina i Relicario, la parella protagonista, des que el fill se’n va anar a la selva i la terra que habitaven els va buidar d’oportunitats; als badalls que travessen la terra seca on viuen i que els empeny a mamprendre un viatge individual a terres més fèrtils lluny d’allà; a la fina línia que separa els vius dels morts, la dualitat entre la vida i la mort que els acompanya en les seues decisions.
Quebrada és, a més a més, una novel•la que parla de sequera, emigració, vincles humans, bogeria, i empoderament femení amb un llenguatge poètic i ple de musicalitat. Tota aquesta amalgama de temes que configuren la història s’endinsen en un llibre curt i de fàcil lectura. Tanmateix, dins les seues escasses pàgines s’aboca una situació difícil entre Lina i Relicario: fugir de tot allò que els ofega.
Lina marxa primer tot buscant la mar. Relicario poc després buscant-la a ella.
Ell carrega dins la carreta els seus pares morts perquè moralment no pot abandonar-los. Camina amb la mort damunt i no pot desprendre’s d’aquesta, com ens passa als lectors mentre avancem en la novel.la. La sensació de desgràcia es fon en cada paràgraf, i en la descripció de l’ambient que fa l’autora.
Pel camí tots dos trobaran, en moments diferents, les mateixes persones amb les quals interaccionar, i ambdós descobriran una terra oposada a la seua per excessiva, plujosa i punyent.
A la segona part del breu relat escoltem la veu del Tala, el fill dels protagonistes. Aquesta esdevé una veu dolguda, trista i plena d’angúnies que s’encomanen al lector. De fet, el final de la novel.la és un colp sec al cor.
Marina Travacio aconsegueix amb un estil sobri parlar tant de la recerca d’ideals de vegades il•lusoris que suposen canvis, com de les lloses del passat que ens retenen.
En definitiva, un llibre breu però intens que et capfica en una lectura plena de desassossec constant.