D’ARTIFICI A NATURALITAT A REINVENTANT CAMINS

 

L’exposició que actualment es troba a la sala del Club d’Amics de la Unesco, presenta l’obra de l’artista Susana Alemany sota el títol Reinventant Camins.

Reinventant camins, presenta una sèrie de peces que treballen al voltant de la vida i trajectòria personal de l’artista.

Formada de jove dins del camp de la moda, Susana va haver de deixar de cosir i de crear patrons i noves propostes a causa d’una afecció de salut molt aviat, però lluny de deixar-se abatre per la situació es va proposar recuperar-se físicament durant molts anys. Va destinar tota la seua ànsia de creativitat a formar-se plàsticament, i va escollir l’Escola de Belles Arts com a centre formatiu. Sempre ha anat a totes les exposicions, i s’ha embegut del que li oferia la cultura que té al seu abast, s’ha preocupat de conéixer, d’investigar, i a poc a poc s’ha creat a si mateixa. Aquesta personalitat vivia amagada i oprimida, sense que ningú sapigués de la seua existència i que es manifestava a través de Toskana, l’alter ego que es presentava a concursos i que plantejava alguna peça sense fer massa soroll. Però la seguretat que ha anat adquirint l’artista ha fet renàixer a Susana Alemany, que ha reinventat el seu camí de vida i ha fet que Toskana quede enrere diluïda com les seues inseguretats. Hui Susana és una dona reconstruïda; i ara fem al·lusió a Concha Ros amb les seues Self Made Women, que es construïen a si mateixes i es creaven com a éssers nous; al cas de Susana com a una artista que per fi vol traure a la llum la seua obra i reivindicar la seua professió com artista plàstica.

A la sala del Club d’Amics de la Unesco, es poden trobar a l’inici de la mostra les peces inicials, firmades com a Toskana. Ara ens parem un segon per a fer una petita anàlisi, ja que qui coneix a Susana sap la gran personalitat que té, doncs eixa mateixa identitat es trasllada a cada un dels plecs dels seus llenços retorts d’aquesta primera fase de la seua obra. Llenços que atrapen amb la seua amalgama de matèria, que omplin amb la seua presència tot l’espai, i que fan que l’observador capte d’immediat l’essència de la nostra artista.

Aquesta fase inicial es troba oprimida pels bastidors, pels marcs o pels espais que contenen tota aquesta càrrega vital. A poc a poc la matèria s’allibera i es fa més clara, els plecs hui són naturals sense forces artificials. Qui s’acoste a la sala del carrer Cid 12, veurà com aquests treballs tenen una exageració de vernís, brillen, perquè amaguen el dolor i l’angoixa, volen donar la sensació de ser peces joioses però la realitat és que cada plec és un problema, un moment de dolor, una vida complexa que intenta amagar-se sota una potent capa brillant.

Hui les obres han evolucionat, i com déiem la llibertat del bastidor ha deixat les peces lliures, i que a poc a poc, van lliurant-se també del vernís, fins a ser una realitat complexa però natural, centrada en una veritat a resoldre sense pors, on els plecs tenen llibertat i prenen la seua forma natural.

Susana presenta també un treball plàstic sobre un vestit, tot producció seua, on un gran ull ens observa, aquest és un altre tema de la mostra, la mirada inquisitorial d’un gran ull, que observa i escruta. Aquest també el trobarem a la seua obra gràfica com a un element important, perquè és l’únic element figuratiu que veureu. L’ull com a membre que capta la informació, és vital per a l’ésser humà, la vista ens aporta tot el que succeeix al nostre voltat però també ens jutja, la mirada dels altres ens revela la seua intenció, en els seus pensaments, i eixa avaluació és la més temuda.

La següent sala està destinada a peces que formen diferents sèries de treballs i que proposen diferents investigacions de l’artista, pintura, aiguades, obra gràfica o la seua gran passió com és la ceràmica.

La ceràmica és un altre camp en el qual Susana està endinsant-se actualment, ja que el fet de tocar la matèria, la fa seua. Les seues mans directament generen el que ella vol, llenços de ceràmica que transmeten fragilitat i lleugeresa combinat amb fusta sense treballar, reforçant la base de la seua obra actual, la naturalitat, on deixa enrere les artificioses formes plàstiques.

L’exposició Reinventant camins la trobareu a la seu del Club d’Amics de la Unesco fins a la fi de febrer i tots els dimarts de 19 a 21h l’artista, Susana Alemany, estarà per a oferir una visita guiada i explicar tota la seua obra al públic assistent. El dia de la cloenda serà el pràxim 28 de febrer amb una interpretació poètica musicada per Josep Cortés (poeta) i Joan Aracil (músic).

Lucia Romero

Membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art.