III. LA LEGALITAT A L'EMPAR DEL CLUB D'ALACANT

III.  LA LEGALITAT A L’EMPAR DEL CLUB D’ALACANT

D’avant la negativa del Govern Civil d’Alacant de legalitzar el Club D’Amics de la UNESCO d’Alcoi ja que no confiava en les entitats culturals, perque pensava que davall d’aquestes bullia la subversió i la contestació al règimen es paralitza quasi per complet el moviment.

La segona temptativa de fundar el Club UNESCO a Alcoi, es produí al 1968 quan un grup de persones s’adonarem que l’article segón dels estatuts del Club UNESCO d’Alacant deia :” El ámbito territorial de acción para cumplimiento de los fines de este Club estará circunscrito a Alicante y su provincia”. De manera que en no haver-hi disposicions contràries al fet que el Club UNESCO d’Alacant, ja legalizat, poguera tenir unes altres sucursals  a la provincia, els alcoians, llavors en una Assablea General Extraordinaria celebrada el 27 d’octubre de 1968, decidiren adherir-se al Club UNESCO d’Alacant.

Així a partir d’aquesta data el Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi  comença a funcionar. Orgànicament depén del Club d’Alacant, però el seu funcionament és autonom i així inicia la seua existència.

L’exemple alcoià fou seguit, mesos després, en l’any 1969 per les ciutats d’Elx i Mutxamel. Així existia un Club UNESCO en la ciutat d’Alacant amb tres sucursals: Alcoi, Elx i Mutxamel.